6 oct 2008

En Boi, el Tòxic Noi


Aquells que el coneixem
-els seus amics-
li diem Boi.
Els altres el coneixen
pel Tòxic Noi.

Li encanta l'amoníac i l'asbest
i el fum espès de cigarreta.
El que ell respira com aire
ofegaria una mofeta!

La joguina que més li agrada
és un potet aerosol;
s'asseu a terra i el xarbota
i espraia a tort i a dret tot sol.

Sol fer guàrdia al garatge
en el fred del matí,
tot esperant que el cotxe
l'empudegui amb el seu verí.

El primer i únic cop
que he vist en Boi plorar
és perquè un gra de clorur sòdic
li ha entrat al ull sense trucar.

Un bon dia, per ventilar-lo,
el treuen al jardí.

I el rostre se li torna pàl·lid
i el cos se li comença a enrigidir.

L'últim alè del curt viure
és tristament grotesc.
¿Qui hauria dit que algú es pogués morir
de respirar aire fresc?

Quan l'ànima abandona el cos
tots li resem una oració.
I ell s'eleva cap el cel
deixant un trau a la capa d'ozó.


Fragmento del libro de Tim Burton " La trista mort del noi ostra" que me regalaron en mi cumpleaños. Todos los regalos geniales pero este libro en especial es brutal, Tim Burton 100%. Gracias a todos por hacer que me lo pasara tan bien ese día. Besos a todos.

No hay comentarios: